dilluns, 22 de febrer del 2010

Notícies d'Irlanda

Aquesta entrada és antiga però la questió que tracta ha tornat a estar (malauradament)d'actualitat per la recent reunió del Papa amb la Conferència Episcopal Irlandesa.


D'Irlanda arribaren fa poc notícies desoladores. Notícies que il·lustren de manera despietada la maldat dels homes. I aquesta maldat, la crueltat exercida sobre el dèbil, nia com una serp al si de l'Església Catòlica. Sóc molt propens al sarcasme però no puc cercar cap eixida. L'Església és obra de Crist, però els seus membres són homes i alguns d'ells (molts d'ells, fins i tot la majoria d'ells) són perversos. I la totalitat d'ells, pecadors. Jesús de Natzaret, el Crist, va dir que tots els pecats serien perdonats excepte la blasfèmia contra l'Esperit Sant, però també va dir, amb més calor encara, que qui peque contra els xiquets no tindrà perdó:
Mateu 18:
1 Aleshores els deixebles s'acostaren a Jesús i li van dir: "Qui és més important en el Regne del cel?"
2 Jesús féu venir un xiquet i el posà dret enmig d'ells,
3 i els va dir: "Us ben assegure que, si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas en el Regne del cel.
4 Per tant, aquell qui es farà petit com ara aquest infant, serà el més important en el Regne del cel.
5 I qui aculla un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull.
6 Si algú escandalitzava un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li penjaren al coll una roda de molí i l'enfonsaren al mig del mar.
7 Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l'home que provoca l'escàndol!
10 Mireu de no menysprear cap d'aquests menuts, perquè us dic que els seus àngels en el cel veuen contínuament el rostre del meu Pare celestial.
Nicolás Berdiaev, va escriure un opuscle titulat Dignitat del Cristianisme i indignitat dels cristians on mostra que els atacs al Cristianisme es fonamenten, precisament, en l’evidència de la falta de correspondència entre el comportament dels cristians i el codi ètic que diuen professar; és a dir, la immensa indignitat dels cristians destaca sobre la immensa dignitat moral del missatge del Crucificat. Les notícies d'Irlanda són molt doloroses. Crec que puc resar pel meu enemic (encara que no sé si en tinc d'enemics), però no podria resar per éssers a qui Jesús va maleir per a sempre per “menysprear cap d'aquests menuts.” Podem injuriar fins a l'esgotament els miserables hipòcrites, els bisbes indignes que oculten el mal, les ordres religioses que van admetre a la bèstia en sa casa, a l'Església tota que tantes vegades en la història ha estat la Gran Prostituta de l'Apocalipsi de Sant Joan... Però gens d'açò frega amb el seu llot ni tan sols una coma de l'Evangeli.

El meu fill dorm en braços de sa mare.
Lloat siga Jesucrist.

2 comentaris:

DE TOT UN POQUET ha dit...

Amic Jesús, estic amb tu i tens raó. L'Evangeli està per damunt de tot i de totes i tot. I encara et diré més: un amic claretià (ja mort en acciden t de trànsit fa uns anys) em deia que, si l'Església seguia "viva" a pesar dels homes (i ací inloïa papa, bisbes, capellans, etc, era per l'Evangeli i Jesucrist. Bona vesprada.

Jesús Párraga ha dit...

Em contàren una anècdota pareguda, crec que de Napoleó. Estava l'emperador dient-li a un bisbe que ell havia d'acabar amb la religió catòlica en poc de temps i va el bisbe i li diu: "No em pogut nosaltres acabar amb ella en quasi dos-mil anys!"