diumenge, 28 de març del 2010

DIUMENGE DE RAMS

Hui és Diumenge de Rams. Ja hem canviat l'hora als rellotges de casa i d'ací un parell d'hores anirem a missa amb els rams que acabe de tallar de l'olivera del meu jardí (que està fet un desastre, la veritat). He aprofitat per a fer algunes fotos dels pocs arbres i plantetes que tinc i que estan rebent l'anima de la primavera. Que passeu tots un feliç Diumenge de Rams amb les vostres famílies!



Bresquiller en flor


No me'n recorde del nom d'aquestes floretes



















Flor de cirerer (quasi li faig una foto a una abelleta però se m'ha escapat)















Herbasana i gerani









divendres, 19 de març del 2010

Sant Josep

Hui hem fet brometa (mentres dinaven una paella feta per un servidor qualificada amb un 6'5) sobre el fet que el dia de Sant Josep siga el "Dia del Pare", tot considerant el caràcter putatiu de la paternitat de Sant Josep. Més enllà de la (innocent) irreverència, trobe que Sant Josep representa, vertaderament, l'essència de la paternitat: els fills ho són de les seues mares i de Déu. Els pares estem, una mica, a prova. Hem de guanyar-nos el dret a dir "aquest és el meu fill" (el privilegi de què els nostres fills ens diguen "pare"). Un dret que no ens dóna la natura sinò el treball quotidià per donar forma, per esculpir, la nostra pròpia paternitat. No és gens fàcil.
Que Sant Josep ens ajude a tots.
(Per cert, felicitats a tots el Joseps i Maria Josepes, etc.)

dimarts, 16 de març del 2010

BANDA SONORA, Salvador Bacarisse

N'hi ha melodies que hom les té clavades al cap i que no podem identificar. De vegades tenim la sort de descobrir l'autor i el nom de la melodia i buscar-la en aquesta inmensa disco-vídeo-bíblio-hemero-teca que és internet. Des de que tinc memòria porte al cap una musiqueta que relacionava amb una cançò de Los módulos, la lletra de la qual comença així:


Siento que ya llega la hora
que dentro de un momento
te alejarás al fin.


L'altre dia, per pura casualitat, vaig veure els títols de crèdit d'un programa de televisió mentre sonava aquesta musiqueta tant dolça, tan plena d'enyorança que fa plorar i vaig llegir "música: concierto para guitarra y orquesta en la menor de Salvador Bacarisse". No tinc ni idea de què vol dir això de "la menor" i confesse la meua absoluta ignorància musical i, a més a més (vergonya de vergonyes) confesse que no tenia ni idea de l'existència de Salvador Bacarisse, compositor espanyol, comunista, exiliat després de la Guerra Civil, en qui l'enyor de la pàtria, amb tota seguretat, va provocar l'adveniment d'aquesta música


dissabte, 13 de març del 2010

MIGUEL DELIBES


Descanse en paz en tierra castellana,
orilla del camino oscurecido,
la sombra del ciprés, desarraigada.

dijous, 11 de març del 2010

Onze de març

El matí de sèver de l'onze de març de 2004, a l'hora de l’Àngelus, tots els professors, alumnes i personal no docent del meu institut vam eixir al pati per a guardar cinc minuts de silenci en memòria dels que havien mort als atemptats de Madrit. Els meus alumnes em van veure, estranyats, traçar el Senyal de la Creu... I com posar-se? En general creuàvem els braços sobre el pit. Miràvem a terra. També al cel. Els xiquets es posaven nerviosos. Aguantaven la postura però el silenci era atroç i vam començar a témer alguna rialleta histèrica. Com de llarg va ser el silenci! Quin alleugeriment culpable quan va sonar la sirena i ens va retornar a les aules. Vaig tornar a persignar-me i una xiqueta em va preguntar què havia pensat durant aquells minuts eterns. "He resat, li vaig dir, per les ànimes dels nostres germans morts, i per tots vosaltres, i per la meua família i per mi." He pensat (però açò ja no ho vaig dir) “amb terror i tremolor”, en el terrible silenci de Déu i com, enfront d'ell, sorgeix desesperat el clam dels homes:

De profundis clamavi ad te, Domine.

¿Adónde te escondiste,
Amado, y me dejaste con gemido?
Como el ciervo huiste,
habiéndome herido;
salí tras ti, clamando, y eras ido.

Luchando, cuerpo a cuerpo, con la muerte,
al borde del abismo, estoy clamando
a Dios. Y su silencio, retumbando,
ahoga mi voz en el vacío inerte.

El salmista, San Joan de la Creu, Blas de Otero, omplen amb el seu clam d'homes el silenci de Déu i la seua pregària mateixa es converteix en la veu de Déu feta llenguatge humà. Com la veu del Crist, Déu fet home, en l'agonia de la crucifixió: Déu meu, Déu meu!, per què m'has abandonat? “I tu, en què has pensat?”. Vaig preguntar jo al meu torn i també van semblar eterns els segons que van precedir a la resposta.

-En no-res.

dimecres, 10 de març del 2010

¡ES MI VIDA!... ESTÁ EN TUS MANOS






En qué estrella estará

Nena Daconte

He creado un ángel verde y gris,
que se pasea de noche, no lo puedo ver.
Está donde la luz que dicen que hay,
donde terminan los sueños de la realidad,
donde se escapan los niños si no quieres más;
donde se ahogan los gritos de mi mitad.

He creado un ángel verde y gris,
a veces le hablo bajito, por si está.
Le busco por la calle al caminar.
A veces le echo de menos si tú no estás,
a veces tengo que hacer de tripas corazón.
A veces tengo que huir, porque no puedo más.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

Donde terminan los sueños de la realidad,
donde se ahogan los gritos de mi mitad.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.

Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

En qué estrella estará, para cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará mi dulce corazón,
por qué me roba la vida y la razón.
Dime quién vendrá a ocupar su lugar,
por qué mis sueños se rompen de golpe.

Quiero irme con él

dilluns, 8 de març del 2010

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

D'entre totes les dones insignes que dignifiquen la història de la humanitat i que podríem haver portat a aquestes pàgines per a conmemorar el Dia Internacional de la Dona, hem elegit a la Premi Nobel de Medicina Rita Levi-Montalcini, precisament porquè ella comprendria millor que ningú les nostres imperfeccions.




«La imperfecció en el compliment de la tasques que ens hem fixat o que ens
han estat assignades potser siga més ajustada amb la naturalesa humana,
imperfecta com és, que la perfecció

Rita Levi-Montalcini
(Premi Nobel de Medicina 1986)




dissabte, 6 de març del 2010

BANDA SONORA, Torn between two lovers. Dust in the wind.

L'Amic Jesús Maria Tibau ens convida a recordar la música dels anys setanta. Molt bona idea. Però no acabaríem mai si hagueren de posar totes les bones cançons d'aquells anys. Ahí en teniu dues.










Torn Between Two Lovers
Mary MacGregor
(Words and Music by Peter Yarrow (of Peter, Paul , and Mary) and Phil Jarrel )


There are times when a woman has to say what's on her mind
Even though she knows how much it's gonna hurt
Before I say another word let me tell you I love you
Let me hold you close and say these words as gently as I can

There's been another man that I've needed and I've loved
But that doesn't mean I love you less
And he knows you can't possess me and he knows he never will
There's just this empty place inside of me that only he can fill

CHORUS
Torn between two lovers, feelin' like a fool
Lovin' both of you is breakin' all the rules
Torn between two lovers, feelin' like a fool
Lovin' you both is breakin' all the rules

You mustn't think you've failed me just because there's someone else
You were the first real love I ever had
And all the things I ever said, I swear they still are true
For no one else can have the part of me I gave to you

CHORUS

I couldn't really blame you if you turned and walked away
But with everything I feel inside, I'm asking you to stay

CHORUS

Torn between two lovers
FADE
Feelin' like a fool
Lovin' both of you is breakin' all the rules




Dust in the wind

Kansas

I CLOSE MY EYES
ONLY FOR A MOMENT AND THE MOMENTS GONE
ALL MY DREAMS
PASS BEFORE MY EYES A CURIOSITY

DUST IN THE WIND
ALL THEY ARE IS DUST IN THE WIND
SAME OLD SONG
JUST A DROP OF WATER IN AN ENDLESS SEA

ALL WE DO
CRUMBLES TO THE GROUND, THOUGH WE REFUSE TO SEE
DUST IN THE WIND
ALL WE ARE IS DUST IN THE WIND
NOW DONT HANG ON
NOTHIN LASTS FOREVER BUT THE EARTH AND SKY

IT SLIPS AWAY
AND ALL YOUR MONEY WONT ANOTHER MINUTE BUY
DUST IN THE WIND
ALL WE ARE IS DUST IN THE WIND
DUST IN THE WIND
EVERYTHING IS DUST IN THE WIND