diumenge, 18 de setembre del 2011

Cristianofòbia i fal·locentrisme

Entre la gent progressista, dialogant, tolerant i ben educada que n'hi ha al món virtual de feisbucs, blocs i això ha aparegut una espècie de dubte sexual-reproductiu ben curiós. Es tracta d'una perla elegant i mesurada, d'un text d'indubtable altura moral, intel·lectual i literària (sobretot literària). La joia del pensament progressista (ai, Déu meu! Què seria del proletariat sense aquests revolucionaris professionals!) diu així:

La píndola del dia després ja és un avortament. Llavors em sorgeixen alguns dubtes des de l'àmbit jurídic:
- La palla: És homicidi premeditat?
- El sexe oral: És canibalisme?
- Podem considerar el coit interruptus com abandonament de menor ?...
- I què dir del preservatiu? serà homicidi per asfíxia?
- I el sexe anal? És enviar al futur fill a la merda ?........
Còpia això al teu mur perquè els catòlics es preocupin més pels capellans pederastes i menys pel sexe del proïsme!


El que més em crida l'atenció d'aquest monument filosòfic (a banda de l'estupidesa de què algú tinga dubtes "des de l'àmbit jurídic" o l'evident contradicció de demanar que ens preocupem dels capellans pederastes i no de la sexualitat del proïsme), allò cridaner, deia, és l'obsessió ejaculadora d'ací els amics anticatòlics i segurament feministes (o post feministes). Segons aquest opuscle no hi ha més sexe anticonceptiu que una bona correguda extra-vaginal siga manual, bucal, anal o conservada en làtex. Seria qüestió de recordar tota la literatura feminista dels setanta i huitanta que considerava el plaer sexual femení com a revolucionari en tant que escapava a la lògica productiva-reproductiva del sistema patriarcal-capitalista o "mode de producció domèstic". Dic "recordar" tot considerant que l'autor i difusors d'aquest manifest seminal onanista han llegit... alguna cosa (a banda de micro-literatura de poble i novel·letes de fer-se palles). En qualsevol cas, i consell per consell, caldria recomanar que els progres pajilleros deixaren de mirar-se la punta de la polla i es preocuparen de les xiquetes d'ESO que estan enverinant-se a base de píndoles del dia després (en alguns casos fins a tres voltes en un mes) per què el seus nòvios s'escorreguen a gust i puguen penjar als seus murs, conscients i políticament correctes,  allò dels "dubtes des de l'àmbit jurídic".

7 comentaris:

Josep Lluís Rodríguez ha dit...

Totalment d'acord amb el que dius, Jesús. No puc estar-hi més d'acord, si bé aquesta lluita costarà molt de guanyar (si es guanya). Més aviat, em produeix un sentiment de desesperança i pessimisme molt profund.

Jesús Párraga ha dit...

Moltes gràcies pel teu comentari, Josep Lluís.
:)

Assumpta ha dit...

Sí noi, jo penso el mateix, però no voldria ser tan pessimista com vosaltres.

A mi el tema de l'avortament em toca molt profundament i em fa patir... em costa molt d'acceptar que una dona, voluntària i lliurement, triï aquesta opció i estic convençuda que moltes, quan ja és massa tard, voldrien poder revertir la seva decisió, i això ha de ser, psicològicament, horrible.

Per tant, missatges que fan broma fàcil de temes tan seriosos com aquest, precisament el que no fan és gràcia.

De totes formes, com he dit, no voldria ser pessimista. Es tracta de parlar-ne, d'explicar, d'ensenyar, per les bones, de forma positiva...

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Assumpta! Està be això d'explicar i raonar però jo ho tinc molt difícil perquè el meu ambient polític ha fet senya d'identitat de la cristianofòbia. Sembla que la gent d'esquerra (alguna gent d'esquerra) tinga com a principal enemic El Vaticà i no Mont Pelerin.
:)

Enric Senabre ha dit...

No se si comentar alguna cosa, però en fi, crec que te la mereixes, en el sentit de mèrit, no de càstig ;)
La xorradeta que t'ha indignat tant només pretén assenyalar l'absurd en el que incorre la moral sexual catòlica. Amb la pretensió de condemnar qualsevol pràctica sexual que no tinga una finalitat procreativa, es col·loca en una posició absurda i impossible, que només té sentit dins d'una concepció sexual retallada i mutilada (d'ací a l'exageració del comentari). El fet que utilitzes arguments d'una, suposadament, concepció feminista i ampla de la sexualitat, és un argument cínic arguït des d'una postura catòlica, que justament condemna aquesta visió de la sexualitat. És tendenciós i malintencionat perquè les teues intencions no són defensar aquesta postura, sinó criticar-la, però la utilitzes per carregar contra l'altra. En fi, que no t'indignes més i aplica't una certa autocrítica (a la moral catòlica, vull dir), que a tots ens pot anar molt bé.

Jesús Párraga ha dit...

Salut, Enric! Curs nou, polèmiques velles! Intentaré respondre per extens i, mira per a on pense donar-te la raó en alguns aspectes. Anem per parts:

“La xorradeta que t'ha indignat tant només pretén assenyalar l'absurd en el que incorre la moral sexual católica”
No hi sóc d’acord, Enric. Quan hom pretén demostrar, per reductio ad absurdum o com siga, la inconsistència d’una proposició o d’un conjunt de proposicions no cal fer-ho d’una manera tan ferotge, ridiculitzadora i obscena. També l’argumentació té (o hauria de tenir) una certa deontología. La “xorradeta”, té la intenció de fer mal, d’humiliar car nega a l’adversari dialèctic fins i tot la possibilitat de consideració racional i seriosa de la seua posició.

“Amb la pretensió de condemnar qualsevol pràctica sexual que no tinga una finalitat procreativa, es col•loca en una posició absurda i impossible, que només té sentit dins d'una concepció sexual retallada i mutilada (d'ací a l'exageració del comentari).”
Negue la major, Enric, i com ja una vegada, astutament, et vaig fer llegir una homilia de Rouco, ara et pregaria que llegires l’encíclica “Deus caritas est” perquè veges com de reduccionistes són afirmacions com les que fas. Cal criticar. Cert. Però cal criticar allò que diu l’altre, no allò que alguns (titulars, acudits, malintencionats, etc.) diuen que ha dit. Evidentment pesa (i molt) el negre record del nacional-catolicisme però això no autoritza a esquematismes, hipèrboles i ridiculitzacions d’una proposta moral ampla, coherent, de l’amor com a “agapé”
(continua en un altre comentari)

Jesús Párraga ha dit...

Continuació del comentari anterior:

“El fet que utilitzes arguments d'una, suposadament, concepció feminista i ampla de la sexualitat, és un argument cínic arguït des d'una postura catòlica, que justament condemna aquesta visió de la sexualitat. És tendenciós i malintencionat perquè les teues intencions no són defensar aquesta postura, sinó criticar-la, però la utilitzes per carregar contra l'altra.”
Tens raó (part de raó). La idea del caràcter revolucionari del plaer femení apareix a les teoritzacions del Partit Feminista d’Espanya i personalment (no necessàriament des d’una postura católica) em sembla una xorrada marcusiana semblant a qualsevol altra de les moltes que es digueren (i es diuen) sobre la preeminència dels aspectes culturals en la lluita revolucionària, etc. La meua intenció (tot mostrant la mateixa mala llet que el text criticat, mea culpa!) era posar de manifest el masclisme evident d’algunes postures suposadament feministes. Ja he comentat a algunes entrades aquesta qüestió i no cal insistir-ne. En qualsevol cas et diré que va ser a una novel•la de Cristina Peri Rossi (i a textos teòrics de Lidia Falcón) on vaig trovar aquesta idea: els homes voleu asegurar unes relacions sexuals sense conseqüències a base d’enverinar les dones amb pastilles i tot en nom de l’alliberament de les dones!

"En fi, que no t'indignes més i aplica't una certa autocrítica (a la moral catòlica, vull dir), que a tots ens pot anar molt bé."
Allò de la indignació possiblement és producte de la medicació: estic una mica saturat de cortisona i coses que en altres circumstàncies em farien riure ara m’afecten molt (a banda de que l’estultícia sempre m’indigna) i pel que fa a la crítica a la moral católica… no sóc jo qui (ni tan sols estic casat per l’església, veges tu!) però la moral kantiana se li pareix molt i té molt de predicament entre els il•lustrats…
:)
Salut, Enric!
Espere que hages tingut un bon començament de curs!